Història del Club

1982 ELS INICIS

Club format en l’any 1982 per una sèrie de jugadors del Club Balonmano Calella, que van apostar per formar un club amb una estructura esportiva forta, i portar a Calella un handbol acord a les necessitats de l’handbol d’aquella època, així com amb un projecte d’escola de futur. Els jugadors que van apostar per formar el nou club van ésser: Antoni Latorre, Joan Vat, Antoni Pachon, Felipe Haro, Joan Camps, Salvador Puig, Jordi Sarquella, Carles Castellà, Pere Garcia, Francisco Vizcaino, Manel Bosch, Enric Duran, Diego Beltran, Antoni Beltran, Josep Coma, Enric Barceló, Juan Barbadilla i Carles Gómez. Aquest darrer va agafar la responsabilitat del càrrec de president i amb la seva dona Glòria van ser els encarregats de portar l’administració del club junt amb la col·laboració de tots els altres membres, que tenien de compaginar el jugar amb la gestió del club.

D’agraïts es recordar l’inicial col·laboració de la Discoteca Highwaymen i el seu propietari Josep Negre, que van equipar l’equip i van permetre que el club tires endavant, ja que la resta de despeses com els arbitratges, sortien totes de la butxaca dels jugadors, segons les seves possibilitats.

En l’inici, durant les dues primeres temporades, solament disposava de l’equip sènior, els mateixos jugadors que van formar el club, però ja es treballava per formar un equip de categoria inferior per formar la base de l’escola d’handbol. L’equip juvenil va entrar en competició en la tercera temporada del club. Aquest equip estava principalment format per germans i familiars dels jugadors de l’equip sènior, així com jugadors de l’equip juvenil del Club Balonmano Calella, que van aprofitar la possibilitat de jugar en un equip en que el treball era seriós i formarien la base del proper primer equip del club. Mentrestant l’equip sènior continuava lluitant com en les anteriors temporades per l’ascens a la categoria superior, que en la darrera no es va poder assolir per el goal-average amb el potent equip gironí del G.E.i E.G.

1985 / 1986

En aquesta època van entrar a formar part del nostre club la familia de Andrés García, els seus fills Andrés, Pedro i David, que es van iniciar a l’handbol en l’Escola Pía i desprès de jugar en el club Balonmano durant una temporada, van fer el pas i es van incorporar al club, amb ells també van arribar l’Albert Puig, en Salvador Bassart i també va entrar a formar part de la junta el seu pare, l’Andrés García, que ja des d’aquell moment fins a l’any 2009, amb la seva empresa “Instalaciones Andres SA” ha estat el principal col·laborador en el club. Inclòs al deixar Carles Gomez la presidència del club, l’Andrés va agafar la responsabilitat del càrrec, iniciant una època de modernització del club i afermant-se dins del mon de l’handbol, com un club fort amb una escola potent.

En les primeres set temporades el club a més del sènior, va tenir el juvenil i un cadet. El sènior va estar entrenat per José Luis Garcia-Mir, ex jugador del Barcelona i Granollers i també ex-jugador de la selecció espanyola d’handbol. Ell va ésser el darrer entrenador del Balonmano Calella i va seguir als jugadors quan aquests van formar la UEH Calella. De fet ell va ésser un dels motius de l’escissió dels clubs ja que la junta del anterior club no volia que continues i tots els jugadors volien la seva continuïtat. El fet esportiu més destacat va ser la final de la Copa de Girona en la categoria sènior, en que es va enfrontar i va perdre amb el Garbí de Palafrugell en la temporada 88-89.

En la temporada 89-90 en Jose Luis va deixar el club i va ser substituït per en Mariano Perez, que venia del GE i EG de Girona i que com a entrenador del equip sènior del club, tot i que també coordinava la tasca dels equips inferiors, va iniciar una nova etapa en el club que culminaria en l’ascens en la categoria superior, la Segona Catalana, i en aquesta arribar a jugar la fase per l’ascens a Primera. Els seus mètodes innovadors com la defensa 3-2-1 o el seu alt nivell d’exigència, amb pre-temporades carregades d’una gran duresa i un grau d’exigència i de compromís amb l’equip exigit als jugadors, molt alt, va fer que el club fes un salt qualitatiu elevat i va reafirmar l’alt nivell que anava agafant l’handbol en el nostre club.

1989 / 1990

L’escola d’handbol de la UEH Calella, es va iniciar amb un sol equip de categoria benjamí, equip que venia tot de l’Escola Pía i que de la mà d’un dels jugadors del primer equip, en Josep Maria Vicario, ex jugador del BM Granollers i del GE i EG, com a professor d’Educació Física de l’escola va fer que l’handbol es potencies en ella i així una sèrie de nens/nes van entrar en el club. Nens/nes com l’Albert Itchart, Guillem Borrell, Albert Mansachs, Pere Biosca, Montse Llamazares, Alan Sanchez …., iniciant-se amb aquest grup una generació de jugadors que amb futures incorporacions, van aconseguir quedar campions en totes les categories de base de la territorial de Girona.

Per aquesta època, el club va iniciar el torneig internacional d’handbol que durant uns deu anys va portar a Calella un gran nombre d’equips d’handbol de totes les categories, culminant en el any 1992 que el total d’equips participants en el torneig va arribar als 204 equips. En aquest torneig van arribar a participar equips de la categoria del BM Granollers, Flensburg Handewit, Wallau Massenheim o el Dinamo de Astrakan.

El fet de que Vicario deixes l’Escola Pia i la marxa de Mariano com a responsable esportiu del club, va fer que l’escola i el club anessin perdent nombre de jugadors i nivell. El deixar de jugar, per edat, de jugadors que havien sigut claus durant tots aquells anys com en Felipe Haro, en Pedro García o la marxa de Jaume Vives al GEIEG, van fer que baixes el nivell de l’equip sènior, i perdés la categoria. En aquella difícil situació, en Paco Lamela, ex entrenador del Malgrat, va venir a fer-se responsable del equip sènior i va aguantar l’equip, tot i que, l’edat dels jugadors impedia que es pugues treballar en unes condicions òptimes. També va venir en Lluis Durbau per fer-se càrrec de l’escola, i la gran feina que va fer, no va poder evitar el deteriorament d’aquesta, i que el nombre d’equips s’anés reduint. Mentrestant el president del club, l’Andres Garcia també havia deixat el càrrec, encara que mai va deixar de col·laborar amb el club, aleshores la responsabilitat en la gestió la va agafar l’Enric Barceló.

1989 / 1992

Amb l’entrada en el club d’en David Pagès com a responsable esportiu i amb un únic equip que en aquells moments quedava, que era l’infantil, es va iniciar la segona etapa que ens portaria a superar l’anterior. L’escola va tornar a incrementar-se fins a disposar de tots els equips de la cadena masculina, prebenjami, benjamí, aleví, cadet i juvenil. En l’any 96 l’escola ja va poder formar, per primera vegada a Calella, un equip de categoria femení, l’infantil, noies que acompanyant a Montse Llamazares, com la Veronica Haro, Griselda Manzano, Lara i Jana Beltran, Patricia Hoffken….van arribar a ser l’equip sènior femení del club. Aquest increment d’equips i nivell va arribar a que l’equip cadet masculí va jugar la final de la Copa de Catalunya, desprès d’eliminar equips d’un gran potencial com el Manyanet i el Mataró, tot i que en la final el BM Granollers, que aquell mateix any va quedar campió d’Espanya, els va guanyar.

Després de tres anys el club va confiar la responsabilitat del primer equip a l’Enric Termes, que va aconseguir l’ascens a la segona catalana, utilitzant els jugadors de categoria sènior amb puntuals incorporacions dels jugadors juvenils com l’Itchart, en Mansachs, i jugadors que es van iniciar en el món de l’handbol a Malgrat però que van venir al nostre club en edat cadet, Josep Forroll o Marc Masferrer, en l’equip de la final de copa, va fer una gran feina. Però l’entrenador que estava entrenant aquests joves jugadors de la cantera des que eren infantils, en David Pagès, va ésser el que va revolucionar aquest equip. Ell va ascendir als jugadors que ja estava entrenant, al equip sènior i aquells jugadors que van iniciar l’escola del club, junt amb altres incorporacions posteriors com en Jaume Vives, l’Isaac Mora, en Dani Romero, en Mateu Vives o Jordi Bonilla i un gran jugador de Girona que havia arribat a jugar en la màxima categoria de l’handbol estatal, l’Arrate, en Lluis Clé, van donar al club la millor època de la seva historia, amb el campionat de segona Catalana i l’ascens a Primera Catalana, la màxima categoria no professional de l’handbol català i en el seu primer any en aquesta, jugar la fase d’ascens per la Primera Nacional. Com hem dit abans, va significar la millor etapa del nostre club, amb nou equips en competició, i amb un primer equip que semblava que podia aconseguir el que es proposés, però las lesions de Clé, Mora i Vives i l’incorporació de l’Itchart al F.C. Barcelona, va fer que aquell equip no tingués la continuïtat que s’esperava per l’edat dels seus integrants i que amb la dimissió de David Pagès com a responsable, es va patir una disminució en el potencial de l’equip, en que es va perdre la categoria que s’havia assolit, i tot i que van venir entrenadors de reconegut nivell, en Jose Mari Gomez o l’Hector del Pino l’equip no va poder tornar al nivell anterior.

Per sort, els següents dos anys, l’antic capità del primer equip, i jugador sortit de la nostre escola, en Dani Romero, desprès de haver entrenat a varis dels equips de l’escola, va agafar la responsabilitat de portar el primer equip del club, i ja en la seva primera temporada va aconseguir que l’equip tornés a fer les fases per pujar un altre cop a la categoria superior, una sèrie de lesions de jugadors claus van impedir que pugues assolir-ho. I en el segon any no va poder conseguir la fita, tot i la continua plaga de lesions que va afectar l’equip, tot i que li va servir com a premi, compaginar la tasca d’entrenador de l’equip sènior, amb el càrrec de segon entrenador de la selecció catalana cadet masculí.

En el any 2005 també va iniciar la secció d’handbol-platja del club. L’Albert Itchart i en Dani Romero van organitzar el primer open de Calella, el qual va ser tot un èxit reconegut arreu de l’estat espanyol, no obstant, per poder donar un millor servei, l’any 2010, es va decidir separar l’handbol platja de la pista i crear el Club Handbol Platja Calella, tot i que continuen cooperant en tot el possible per posar l’handbol el més alt possible i on l’estiu del 2012 van ser Campions d’Espanya.

2009 / 2013

L’any 2009, el club i entrenador, van decidir fer venir un entrenador de fora, per intentar donar l’impuls final a l’equip i intentar assolir l’ascens de categoria, amb la bona base que teniem de joves jugadors de casa, com Bernat Buch, Josep Morales, David Haro, Miquel Martí amb nous jugadors de fora. És va decidir, finalment, per l’entrenador Oscar Ramirez, que va venir acompanyat, de jugadors com Zigor Amador i Francesc Sola, no obstant, el resultat no va ser l’esperat i aquella experiència només va durar 1 any i van marxar els nous jugadors amb l’entrenador.

Aquell mateix estiu, vist la delicada situació del club i volguent donar un nou aire, la junta directiva, encapçalada per l’Enric Barceló, va dimitir en bloc. Tot i els primers dubtes inicials, en Dani Romero i en David Pagès, van decidir continuar amb el club i fins i tot, unificar els dos clubs de calella (UEH Calella i Bm. Calella) per donar més impuls aquests esport. La unificació no va ser possible per negatives del Balonmano Calella, i per tant, en Dani i David, van crear un grup nou, format per diferents jugadors i familiars, per donar un nou aire al club.

Actualment, tots els petits problemes financiers que van arribar a existir es van solventar amb la nova junta i en l’actualitat es van realitzant diferentes activitats, com la quina de Nadal, barraques de Calella, o l’explotació del bar, dels torneigos de Handbol Platja. També, s’ha aconseguit donar un nou impuls a l’escola d’handbol, i l’actualitat, s’ha aconseguit tenir 6 equips en competició oficial (prebenjamí, benjamí, infantil, juvenil, sènior i màster masculí) i també la gran novetat, del Màster femení, categoria que mai havia existit el club, compost per diferents familiars de jugadors i que en l’actualitat fan 2 entrenaments a la setmana, per poder competir a curt termini.

2012 / 2015

2016 / 2020

La temporada 2017/2018, tot i ser una categoria totalment nova pel nostre club la participació del equip sènior a Lliga Catalana, va fer un grandissim paper on fins a falta de poques jornades estava lluitant per quedar entre els 2 primers llocs de la classificació. No obstant, aquell any, les millors noticies per part del club, varen ser del del Sènior “B” que va assolir per primer cop a la història del nostre club, l‘ascens  a 3ª Catalana i sobretot de l’infantil Masculí, que entrenats per Eric Martinez, va aconseguir guanyar el TOP-4 de 1ª Catalana.

En la posterior temporada, 2018/2019, el club va seguir amb la mateixa línia on el treball de la base es veia recompensat amb les convocatories de diferents jugadors del club en les seleccions catalanes (on el jugador Jordi Martí va jugar campionats com la Granollers Cup) i el equip sènior, contra tot pronòstic, va fer una temporada històrica i va procalmar-se campió de Lliga Catalana i classificar-se per merits propis a les Fases d’Ascens a 1ª Nacional. Unes fases, que el club va decidir, per agraïr a l’afició fer-les a la nostra ciutat i gaudir de 3 jornades d’alt nivell d’hanbol. Els calellencs es varen enfrontar a dos filials d’equips ASOBAL com eren el Guadalajara i Huesca i l’equip canari Bm. Vecindario. La UEHC tot i perdre només un partit, va quedar en 3r lloc en haver-hi triple empat entre Bm. Guadalajara i Bm. Huesca i no va assolir un altre ascens, no obstant, la temporada va ser magnifica i una experiencia inolvidable pel nostre club.

Per la temporada 2019/2020, aprofitant que l’entrenador del sènior Salva Puig va acceptar una oferta de UE Sarria de Divisió d’Honor “B”, el club, per tal d’impulsar, no només el sènior sinó, ampliar la base i assegurar el futur del club, va apostar pel coordinador i entrenador Toni Guijarro, amb amplia experiencia en aquests camps, com demostren el seu curriculum en equips ara importants de Catalunya com son el OAR Gracia i H. Sant Joan Despí, entre altres. D’aquesta forma, el club vol cuidar la base i fer-la creïxer perque Calella continui vibrant de l’Handbol cada setmana.

2019 / 2020